Malalta a la India

Tot va començar fa una setmana...

Era l'últim dia amb l'Anna,
I el Victor i jo a 39 de febre,
l'Anna va marxar i la febre no se'n va anar amb ella.

Tres dies després envés de millorar,
va empitjorar no deixant-me aixecar sense vomitar pel camí
el metge indi va dir que era una infecció intestinal
 en què cada matí estava apunt de desmaiar-me 
però ja estic bé,
malaltia superada...
més o menys... a falta d'alguns xequeos quan torni

Ara estic esperant la Bea, una voluntaria de 18 anyets que fa classes d'angles a l'escola, per poder anar a khan market a fer un pastís de xocolata!!!

I demà a Main Bazar a fer les petites compres perquè me les deixin pujar a l'avió! 

Aprendre de lo inesperat

No sempre les coses surten tal com esperaves,

 però aixi és la vida.

Fa una setmana, l'Anna sortia de l'hospital per dengue,

i decidia tornar a Catalunya ja que es trobava molt dèbil,

així doncs ens quedavem dos aqui.

La nostre feina aqui consistia en un principi de construir una escola que finalment no va poder ser ja que ens vam quedar sense terreny; per tant, ara se'ns va dir la possible construcció d'una casa de voluntaris al terrat dels directors de la ong d'aqui.

D'aquesta manera, aprofitavem la nostre estada a la ong, però no és tan fàcil ja que l'estudi, recerca de materials i pressupost s'allargava bastant i més considerant-se la India.

Dilluns passat vam parlar amb la directora de la Ong, l'Arancha i l'arquitecta que porta 8 mesos aqui i ens van comentar que veient el nostre estat d'anim i com van les coses aqui, no veien que valgués la pena estar-nos fent una feina tancats en un despatx sense poder construir res.

Aixi que finalment tenim carta blanca per poder fer el que vulguem sense sentir-nos obligats a continuar aqui, que continuem en contacte per qualsevol possible col·laboració o continuar la feina que estavem fent des d'allà.

Jo he decidit tornar la setmana que ve, ja que el meu objectiu en aquest viatge era conèixer el món de les Ong's i per coneixe'm una mica més a mi mateixa, això ja està complert. Aixi que torno satisfeta amb el què he viscut aqui i amb ganes de començar nous projectes a Catalunya.

Doncs això és tot, ens veiem proximament! amb moltes ganes de veure'us a tots i enterar-me de la situació a Catalunya!

Adaptats

Ja portem 3 setmanes vivint a l'escola de formació, 

esmorzem amb ells,

experts ja en chais

i...

sense res més a fer.

Ara estem intentant treballar per fer tota la feina prèvia de pressupostos, materials, solucions constructives, possibles proves per la casa de voluntaris.

I de mentres, l'Anna ha agafat el dengue,

aixi que 4 nits a l'hospital de lujo fent-li companyia,

ja es troba bé, però dèbil aixi que en 4 dies torna a Catalunya.

Aqui ens quedem el Victor i jo,

farem tot el que podrem,

però intentant aprofitar el màxim, 

perquè finalment tornem abans de Nadal.

i ultims dies amb l'Anna, quina peneta...

Delhi, energies apunt però...

Ja arribats a Delhi,

motivadissims de començar a treballar,

fer el que faci falta,

però primer, on dormim?

passem d'estar a una Guest house,

al pis compartit de la noia que treballa per la ong,

i finalment, instal·lats al despatx de l'escola de Rajiv Nagar.

Muntada ja la paradeta,

fem la feineta que haviem deixat pendent,

actualitzem el bloc del projecte: http://atsfescuelagurgaon.blogspot.com

Per saber en què estem treballant...

I per integrar-nos a la rutina de l'escola...

observar, ser observats...

shanti shanti...

Intentar no impregnar-nos de la negativitat que pot sorgir del no-fer-res.

Aixi que a aprendre hindi, cuinar i potser ¿fer ioga?

Pues andale... 

I a esperar la visita del Marc, expert de la zona!

Main bazar, Delhi

Carrer on vivim

Rajiv Nagar

Com es el viatge en Bus local?

La historia comensa en descobrir quina hora passara el bus comparant com un minim de cinc respostes dels indis que et volen entendre

El segon pas es pujar a l'autobus trobant lloc per les motxilles i que quan vagin pujant indis no destorbis

Durant el viatge, aguantar els bots continus i el patiment de no xocar o no saltar pel barranc de cents de metres que tens pel costat

I la baixada... la sortida del bus es intentar no insultar els capcigranys de indis que volen pujar abans que tu baixis amb les grans motxilles

NOTA:

Portar aigua i menjar suficient per les possibles hores que t'esperen dins l'autobus

Per que?

Perque enmig d'un viatge de 4 hores et pots trobar una esllevissada. Que aquesta esllevisada fa imposible estar fora del bus per la pols que genera i que quan vols saber quan t'espera per plantajarte la tornada al poble anterior i mes si et diuen que tardaran mig dia...

Solució: shanti shanti i esperar... mentres esperem anem a buscar aigua i menjar per esperar les seguents dotze hores...

Finalment, algun lloc o altre et trobes una botigueta despres de passar cap enrere la llarga cua de camions, cotxes i busos que esperen igual que tu... es compra molta aigua i guarraries varies almenys algu que t'alegri les hores d'espera...

I de sobte, sents pitus.... alerta que la cua avansa i el nostre bus es el 1r... I a correr, amb menys oxigen a causa de laltura en que ens trobem...

Ja no veiem el nostre bus i ens es impossible continuar corrent, aixi que es pot pujar a darrere d'una pick up per avansar mes rapid... quan per sort veiem el Victor que ens espera fora del bus, que esta parat a la nostre espera...

Aixi que la recomanacio es no separar-se massa o anar ben equipats!

I Good luck!

Spitti valley

Spitti...

Valls verdes envoltades per muntanyes increiblement altes i arides

Mil hores en busos locals amb les motxilles a sobre

Convivint a la residencia de nenes tibetanes i descobrint un altre projecte a Kaza

Cuidats i mimats per la Reena i la seva familia com si fossim els seus fills

Hipnotitzats per pintures tibetanes de fa milers d'anys en el monestir de Tabo

Quedant-nos plens de pols fins que el nostre cabell es quedava gris

Menjant deliciosos pancakes de nutella i assaborint el menjar no picant

Passant fred observant les brillants estrelles de la nit 

 

La nostre entrada

Per rentar-nos al cap i no morir congelades

Monestir de Ki

Anna a Kibber

Servint la Catalan cream

Nenes de Kaza

Tabo:

Passat el Rohtangh Pass

Ja havent de fer cami cap a la Vall de Spitti i havent de superar la por per creuar el Rohtang pass. Aquesta era la sensacio abans de marxar de Manali on vam deixar un noi de Murcia que ens havia acompanyat des de Delhi.

Manali

Vashisht

Baba a les waterfalls

El dia de la travessa es va presentar igual de mullada com el dia que ens vam fer caca i vam dir que no hi anavem. Pero decidits vam pujar al 4x4 amb 8 persones mes dins.

L'inici es va presentar igual que la ultima vegada, havent de baixar a emputjar tot plovent. Pero de seguida vam quedar meravellats pel paisatge nevat i que continuava enblanquinant-se.

Despres de 12 hores al 4x4 i amb uns quants cops al cap, vam arribar a Kaza, poble de parada ja que es el lloc d'un possible futur projecte per Atsf que seria la ampliacio amb un menjador per la residencia de nenes de la vall on estem sopant i allotjant.

*Les fotografies tarden molt a carregar-se, en una  setmana ja a Delhi en carregarem! Tampoc tenim cobertura... xD