Com es el viatge en Bus local?

La historia comensa en descobrir quina hora passara el bus comparant com un minim de cinc respostes dels indis que et volen entendre

El segon pas es pujar a l'autobus trobant lloc per les motxilles i que quan vagin pujant indis no destorbis

Durant el viatge, aguantar els bots continus i el patiment de no xocar o no saltar pel barranc de cents de metres que tens pel costat

I la baixada... la sortida del bus es intentar no insultar els capcigranys de indis que volen pujar abans que tu baixis amb les grans motxilles

NOTA:

Portar aigua i menjar suficient per les possibles hores que t'esperen dins l'autobus

Per que?

Perque enmig d'un viatge de 4 hores et pots trobar una esllevissada. Que aquesta esllevisada fa imposible estar fora del bus per la pols que genera i que quan vols saber quan t'espera per plantajarte la tornada al poble anterior i mes si et diuen que tardaran mig dia...

Solució: shanti shanti i esperar... mentres esperem anem a buscar aigua i menjar per esperar les seguents dotze hores...

Finalment, algun lloc o altre et trobes una botigueta despres de passar cap enrere la llarga cua de camions, cotxes i busos que esperen igual que tu... es compra molta aigua i guarraries varies almenys algu que t'alegri les hores d'espera...

I de sobte, sents pitus.... alerta que la cua avansa i el nostre bus es el 1r... I a correr, amb menys oxigen a causa de laltura en que ens trobem...

Ja no veiem el nostre bus i ens es impossible continuar corrent, aixi que es pot pujar a darrere d'una pick up per avansar mes rapid... quan per sort veiem el Victor que ens espera fora del bus, que esta parat a la nostre espera...

Aixi que la recomanacio es no separar-se massa o anar ben equipats!

I Good luck!

Spitti valley

Spitti...

Valls verdes envoltades per muntanyes increiblement altes i arides

Mil hores en busos locals amb les motxilles a sobre

Convivint a la residencia de nenes tibetanes i descobrint un altre projecte a Kaza

Cuidats i mimats per la Reena i la seva familia com si fossim els seus fills

Hipnotitzats per pintures tibetanes de fa milers d'anys en el monestir de Tabo

Quedant-nos plens de pols fins que el nostre cabell es quedava gris

Menjant deliciosos pancakes de nutella i assaborint el menjar no picant

Passant fred observant les brillants estrelles de la nit 

 

La nostre entrada

Per rentar-nos al cap i no morir congelades

Monestir de Ki

Anna a Kibber

Servint la Catalan cream

Nenes de Kaza

Tabo:

Passat el Rohtangh Pass

Ja havent de fer cami cap a la Vall de Spitti i havent de superar la por per creuar el Rohtang pass. Aquesta era la sensacio abans de marxar de Manali on vam deixar un noi de Murcia que ens havia acompanyat des de Delhi.

Manali

Vashisht

Baba a les waterfalls

El dia de la travessa es va presentar igual de mullada com el dia que ens vam fer caca i vam dir que no hi anavem. Pero decidits vam pujar al 4x4 amb 8 persones mes dins.

L'inici es va presentar igual que la ultima vegada, havent de baixar a emputjar tot plovent. Pero de seguida vam quedar meravellats pel paisatge nevat i que continuava enblanquinant-se.

Despres de 12 hores al 4x4 i amb uns quants cops al cap, vam arribar a Kaza, poble de parada ja que es el lloc d'un possible futur projecte per Atsf que seria la ampliacio amb un menjador per la residencia de nenes de la vall on estem sopant i allotjant.

*Les fotografies tarden molt a carregar-se, en una  setmana ja a Delhi en carregarem! Tampoc tenim cobertura... xD

Aterrada de nou

Es increible com en tants pocs dies, em puc ja sentir tan be. I amb tantes ganes de continuar coneixent...

L'arribada a Delhi m'aterroritzava, realment estava a l'aeroport sense ganes de sortir, pero vaig tenir una grata sorpresa ja que al arribar al mig de la ciutat, estava be almenys per aquelles poques hores.

Fets ja els primers tramits, aconseguir mobil, descarregar motxilles i coneixer la Arantxa (directora de la Ong de la India), teniem els peus dins dels proxims mesos que ens esperen.

Sense ni passar una nit a Delhi ,cap a Manali, ja en l'Himalaia, assaborint la tranquilitat, naturalesa, menjar i gent.

Fent ruta cap a Spitti Valley! Som-hi!!!!

Una branca del meu arbre

Inicio un viatge a la Índia de quatre mesos i mig. 

I...

Costa de creure com pot canviar la vida en un mes...

Un altre enfoc...

 Però enduent-me un amor increïble, d'una gent que m'ha fet veure quin és el meu sol on les branques buscaran el seu  camí.

Permacultura 2012- Mas Franch

Aixi que comencem el viatge!